Jaume Brunet Fuster estrena per partida doble la seva música digital artesana

El manacorí de 1984 Jaume Brunet Fuster va llançar el passat dilluns 30 de juny el seu debut discogràfic en solitari, l’EP de quatre cançons «VOL. 1». I tot d’una, ahir dimarts dia 19 d’agost, ja han arribat les quatre successores, les que integren «VOL. 2», igualment autoeditat.

Dit sobre el primer volum, igualment aplicable al segon, són una carta de presentació honestament mediterrània: quatre cançons que beuen del pop contemporani i de l’imaginari illenc, amb l’aroma de cafè de matinada i la pulsació d’una percussió inventiva. Tot amb voluntat de fer de la proximitat la seva força.

Conegut integrant de l’avesada banda de versions The Suricats, d’aquelles quatre primeres peces de presentació, tres les va presentar en aquest 2025 al Premi Ciutat de Manacor de la Cançó Guillem d’Efak, rebent el primer premi. Com autodefinició, indica que naveguen entre l’extraversió del personatge i la introspecció de la persona real, contemplant les dificultats en saber separar i gestionar-les, sovint emprades com un mecanisme d’evitació o defensa. Una altra manera com ho defineix: música digital artesana i propera.

La cançó d’obertura «Ara i aquí» inclou una col·laboració de Daniele Fregapane, i l’artista la va voler presentar i explicar de manera concreta: “Neix de sa por que em deixis aquí tirat i aquí tirat. Sa resta, potser és només un joc de paraules, cercant sa rima independentment del significat, o no, i aprofitant ses paraules al màxim, com si no n’hi hagués prou”.

Tots els temes estan composts i produïts per Brunet Fuster, i enregistrats, mesclats i masteritzats per Jaume Gelabert a Tramuntana Estudis (Consell). Com el músic assenyala, tots els instruments són virtuals i l’única font analògica és la veu. Com fil conductor i influències musicals, vol reivindicar la cantera manacorina d’icones ja establertes com Roig!, Jorra i Gomorra, Miquel Serra, Roger Pistola o Guillem d’Efak, al mateix temps que explicitar la seva admiració per l’univers imaginatiu d’Antònia Font.

Ja en concret sobre «VOL. 2», aquest psicòleg de formació ha volgut ampliar les seves presentacions individuals a cada un dels temes. Així, de «Shapiro-Wilk» diu ser “prova estadística per a contrastar la normalitat d’un conjunt de dades, plantejant com a hipòtesi nul·la que una mostra prové d’una població normalment distribuïda. I què és normal?”. De «Es sistema està podrit» indica “qualsevol versemblança amb la realitat, és pura coincidència. Molt depèn del punt de vista des d’on ho mires”. «Amistats paradoxals» la resumeix amb “la paradoxa de l’intent de solució del problema que sovint, lluny de prevenir-ho o solucionar-ho, el crea. A aquesta cançó coneixerem a en Control, n’Èxit, na Felicitat, na Introspecció i na Por. Totes elles, reunides per dinar juntetes”. Finalment, «L’ós perdut» té la seva raó de ser filosòfica i, clar, psicològica en “jo crec que està bé… No ho sé, ho estic intentant. Començar des d’un lloc nou. Positiu i sa”.

La pròxima actuació amb repertori íntegrament propi serà el dissabte 6 de setembre a Manacor, al concert “Va per tu, Santy” en benefici de l’associació sense ànim de lucre d’ajuda als afectats d’ELA i als seus familiars ELA Balears. Tot i que ha revelat que durant l’estiu també anirà introduint peces pròpies als directes de The Suricats.